El MOVIMIENT de CIUTAT VELLA
El Moviment de Ciutat Vella ha estat una missió fallida, una dansa feta a mitges, un projecte comunitari que s’ha dissolt per una emergència sanitària i una iniciativa vinculadora que ha quedat suspesa enmig de l’amalgama de propostes culturals que Barcelona ofertava després d’escalades, desescalades i onades de restriccions.
El procés de creació del Moviment del barri de Ciutat Vella va començar el juny de 2021, quan vam començar a dialogar amb l’Antic Teatre i La Poderosa, dues estructures essencials de la cultura de base de la ciutat de Barcelona ocupades en la nova creació i les arts vives.
La intenció inicial era crear el Moviment de Barcelona, però de seguida ens vam adonar que el territori de la ciutat és fragmentat i dispers. La del Raval no és la mateixa Barcelona que la de Sarrià, ni la del Poblenou o el Poble Sec. Així, vam veure que era necessari acotar una zona amb què treballar.
La intenció inicial era crear el Moviment de Barcelona, però de seguida ens vam adonar que el territori de la ciutat és fragmentat i dispers.
Donat que l’Antic Teatre té un llarg recorregut en projectes comunitaris i està fortament vinculat amb el teixit sociocultural del districte de Ciutat Vella, vam decidir que aquesta seria la nostra zona de treball. A més, ens semblava un territori interessant per la seva diversitat i els xocs culturals que això implica. El turisme, les veïnes de tota la vida, gent migrada, estudiants de tot arreu, joves i avis, tots ells convivint en uns pocs carrers estrets.
Per començar a activar el Moviment de Ciutat Vella vam necessitar la participació de les seves veïnes, així que vam formar part d’actes socials del barri per anunciar i explicar el projecte. El primer d’aquests actes va ser durant les Festes de Santa Caterina, al juliol de 2021, on vam poder explicar el projecte i la rebuda va ser càlida. Començàvem a veure que el projecte podia tenir forma i seguiment.
Més endavant, a l’octubre del mateix any, vam formar part de l’Exploding Fest al Pou de la Figuera, també al barri de Santa Caterina. En aquest context, vam participar en una taula de debat oberta al públic veïnal del barri sobre art comunitari, on vam estar dialogant amb les noies del RAAI. Més bones perspectives, més esperança, més intenció.
Com hauria de ser el Moviment de Ciutat Vella? Uns s’insipiraven en el ritme ràpid de passejar entre turistes, altres volien representar l’estretor dels carrers i uns altres tenien l’intenció de representar la brisa marina característica del barri.
El Festival Hacer Historias, curat i dirigit per La Poderosa (Bea Fernández i Mónica Muntaner), va ser el següent context en què vam treballar per trobar el Moviment de Ciutat Vella. Allà vam introduir el projecte al públic assitent, un grup heterogeni que representava bé la diversitat del barri. En aquestes sessions vam tenir un primer contacte amb el grup i vam proposar una jornada de treball pràctic amb els participants. D’allà van començar a sortir algunes idees de com hauria de ser el Moviment de Ciutat Vella. Uns s’insipiraven en el ritme ràpid de passejar entre turistes, altres volien representar l’estretor dels carrers i uns altres tenien l’intenció de representar la brisa marina característica del barri.
En aquestes sessions vam començar a veure la diversitat de punts de vista i la riquesa que això podia aportar a la dansa, però també es notava ja una dispersió, com una incapacitat d’anar totes a l’una. No creiem que aquesta desconcòrdia sigui en cap cas producte de la diversitat, sino de la fragmentació i l’aïllament que, si ja eren la norma de funcionament bàsica de la ciutat, després de la pandèmia encara es sentien amb més força. Malgrat aquestes sensacions, vam seguir endavant amb el projecte.
Vam començar a veure la diversitat de punts de vista i la riquesa que això podia aportar a la dansa, però també es notava ja una dispersió, com una incapacitat d’anar totes a l’una.
En el context de treball que estàvem duent a terme amb els grups convocats a l’Antic Teatre amb l’ajuda de La Poderosa, vam aparèixer en un reportatge del programa Barris de Betevé. Ens va semblar una gran oportunitat per donar a conèixer el projecte i que més veïnes puguéssin conèixer què estàvem fent. Laura Sangrà ens va entrevistar i ens vam poder explaiar, també amb algunes imatges de les sessions de treball. Tornàvem a veure clar el nostre motor, el que fèiem tenia sentit, tenia força, era bonic.
Seguíem endavant, intentant passar per alt les sensacions d’esquerda que havíem tingut durant les sessions amb els grups de l’Antic. La gent amb qui havíem treballat va passar a formar part d’una llista de participants, que serien els encarregats de crear el Moviment de Ciutat Vella.
Així doncs, hi havia una llista de noms, una convocatòria i una missió, en aquell punt, molt clara. Els mails anaven sortint, els dies anaven passant i la llista s’anava desfent. Potser una resposta de tant en tant, però amb males notícies, un nom menys a la llista. Dispersió, discordança, desunió, disgregació, disseminació, separació, zitzània. Aquelles sensacions primeres es feien realitat, es traduïen, per fi, a matèria i les podíem tocar: no hi havia llista, teníem un local buit i una dansa sense gent.
Seguíem endavant, intentant passar per alt les sensacions d’esquerda que havíem tingut durant les sessions amb els grups de l’Antic. Passaven els dies i aquelles sensacions primeres es feien realitat, es traduïen, per fi, a matèria i les podíem tocar: no hi havia llista, teníem un local buit i una dansa sense gent.
De totes maneres i malgrat tot i tot i així, el dia D, diguem-li, vam convocar una sessió de treball que era, en realitat, un ultimàtum. Les companyes del Convent de Sant Agustí van ser tan amables d’oferir-nos un espai diàfan on poder acollir els nostres apreciats participants. No ens agrada perdre l’esperança fins que no veiem que el vaixell ja està a unes quantes milles de la costa. Només aleshores és quan diem adéu amb el pañuelo.
Aquesta reunió inajornable i definitiva no va deixar de sorprendre’ns: 3 persones van entrar per la porta, just quan començàvem a pensar en recollir les nostres coses per anar a prendre una cervesa i brindar per la derrota.
Aleshores ens vam preguntar: tres és una comunitat? Podem representar un barri, una ciutat, a través de tres persones que, a més, viuen en un altre barri? L’interès d’aquestes tres persones era la dansa, la performativitat, i conèixer gent amb aquests mateixos interessos. Tampoc era l’escenari ideal per a elles, ja que entre elles ja es coneixien i no hi havia més comunitat a banda d’elles. Òbviament, vam decidir que no, no podíem fer la dansa del barri de Ciutat Vella amb tres persones que viuen al Raval. Vam riure de tot i de nosaltres, i vam anar a brindar juntes.
Suposem que el virus i les restriccions hi han tingut alguna cosa a veure amb tot plegat, o potser han estat els planetes, o potser que feia fred o qui sap què. La qüestió és que, de moment, no hi ha dansa de Ciutat Vella i, de moment, nosaltres aquell dia vam tirar la tovallola. Amb alegria i cert alleujament, això sí.
Moltes gràcies a totes les veïnes, veïns, visitants, impulsores i participants del Moviment de Ciutat Vella que, de moment, no existeix. Potser algun dia ho farem possible.